2 INTRODUCCIÓ BUSCA LES CLAUS és la guia on podràs trobar informació sobre quines tipologies d'habitatge hi ha, les noves alternatives d'ús, propostes per cercar-ne, recomana- cions a l'hora d'escollir pis i tota la infor- mació sobre els recursos públics que tens a l'abast. L'habitatge és un dret, obre la porta a conèixer el que necessites saber. 3 G U I A D ' H A B I T A T G E J O V E D 'A L E L L A SITUACIÓ DEL MERCAT DE L'HABITATGE A ALELLA TAXA D'EMANCIPACIÓ JUVENIL A ALELLA El mercat de l'ha- Aquesta situació bitatge funciona DE 19esdevé una difi- 16% A 25 ANYS segons les normes cultat per a la po- d'oferta i deman- 48% blació en general, da. Les bombolles 31% però de manera DE 31 DE 26 immobiliàries i la A 34 ANYS A 30 ANYS més marcada per crisi han propici- a aquells i aquelles at una situació de joves d'Alella que preus poc assequibles. busquen emancipar-se. Segons les darre- res dades, l'emancipació és cada cop més A Alella, la mitjana de metres quadrats per tardana. habitatge és de 120m2. És important valorar que es recomana no La majoria d'habitatges a Alella són ca- destinar més d'un 30% del sou a pagar el ses grans unifamiliars amb molts metres lloguer o la hipoteca. Així doncs els núme- quadrats i, per tant, a preus alts. L'oferta ros parlen per si sols i des de l'Ajuntament de pisos és reduïda i només el 16% dels som conscients d'aquestes dificultats i habitatges del municipi és de lloguer amb continuem posant tot l'esforç en poder un preu mitjà de 1.121 mensuals. millorar aquesta situació. SABIES QUE...? A Alella existeix un parc públic de lloguer de 61 habitatges socials a Cal Doctor, 3 habi- tatges de promoció social per a joves al c/ Canonge, 7 habitatges per a gent gran al c/ de Les Heures i 1 per a emergències socials. L'Ajuntament no té competències en matè- ria d'habitatge, tot i això, el municipi disposa US ANIMEM actualment d'una vuitantena d'habitatges A BUSCAR socials i el POUM, el pla que defineix l'ur- LES CLAUS banisme en els propers 15 anys, contempla una reserva de per la construcció d'aproxi- madament uns 230 habitatges protegits. 4 TIPUS D'HABITATGE QUÈ ESTÀS BUSCANT? El primer pas és valorar quin model d'ha- la fiança, l'inventari de béns, i si s'inclouen bitatge vols o bé quin s'aproxima millor les despeses com les escombraries o l'im- a les teves necessitats. Hi ha diferents port del rebut de la comunitat. modalitats que t'expliquem per tal que coneguis els principals avantatges i in- a Compra d'un habitatge convenients de cadascuna: Es poden comprar habitatges (nous, de se- gona mà o protegits) mitjançant estalvis o bé demanant un préstec hipotecari. Tenir MODELS un immoble en propietat pot donar esta- bilitat, però implica tenir un compromís TRADICIONALS amb el pagament de la propietat, i per tant cal preveure l'estabilitat laboral, eco- a Lloguer d'un habitatge nòmica i d'endeutament per pagar a llarg termini l'habitatge. Un lloguer és un acord entre una perso- na propietària i una persona llogatera pel El procés de compra comporta valorar as- qual la propietària cedeix a la llogatera l'ús pectes com l'estat en què es troba l'habi- d'un immoble durant un temps determi- tatge, si té càrregues o deutes, el cost que nat a canvi d'una retribució prèviament suposa demanar i signar una hipoteca, for- pactada. malitzar un con- tracte d'arres i el Es formalitza mit- de compra-ven- jançant un con- da davant notari, tracte escrit on inscriure-la al re- consten les perso- gistre de la pro- nes que viuran al pietat o pagar els pis, la duració del impostos corres- contracte, el preu, ponents. 5 G U I A D ' H A B I T A T G E J O V E D 'A L E L L A a Compartir pis quirir-lo. Si la venda es duu a terme, la totalitat o una part dels diners pagats pel Compartir pis amb altres persones o bé lloguer seran descomptats del preu final llogar una habitació són les formes més de la compra. No hi ha una normativa assequibles de viure pel teu compte. Entre específica per als lloguers amb opció de les opcions que hi ha, pots triar el lloguer compra, es regeixen pel Codi Civil i la Llei parcial, que consisteix a llogar una part d'Arrendaments Urbans. d'un habitatge que és propietat d'una altra persona, amb la qual conviuràs; o És beneficiós perquè els diners del llo- el sotsarrendament, que equival a llogar guer no són a fons perdut i et permeten una part de l'habitatge que algú ha llogat tenir temps per estalviar i obtenir el crè- prèviament tot sencer. dit necessari per a la compra. A la vegada pots conèixer l'estat real de l'habitatge i Amb les persones que convius cal establir els possibles inconvenients. els usos particulars, els espais comuns (i les seves condicions d'ús), com es repar- a Parc públic d'habitatge tiran les despeses i les tasques de la llar, entre d'altes. Són habitatges protegits amb preus per sota del mercat. Poden ser de lloguer o a Lloguer amb opció de compra de compra i van destinats a tota la po- blació o algun col·lectiu específic, però Es tracta d'un contracte mixt, amb dues suposa complir unes condicions segons parts diferenciades: d'una banda, figura- criteris subjectes a la normativa especí- ran les condicions del lloguer i d'altra, fica d'habitatges amb protecció oficial. allò que es refereix a l'opció de compra. Cal inscriure's al Registre de sol·licitants d'habitatge amb protecció oficial, i es te- El més habitual és que el contracte tin- nen en compte els ingressos de la unitat gui una durada d'entre dos i cinc anys i familiar. l'inquilí té una opció preferent per ad- 6 MODELS Masoveria urbana > contracte on els pro- pietaris cedeixen la propietat amb un ALTERNATIUS lloguer tou (més barat) a canvi que els llogaters assumeixin i rehabilitin la finca. D'ACCÉS I TINENÇA Cessió d'ús > model a cavall entre el llo- D'HABITATGE guer i la compra, ja que et permet gaudir de la propietat a preu d'un llo- guer tou de forma indefinida o a llarg Davant la situació de bombolles immobi- termini. Normalment es desenvolupa liàries cícliques i la precarietat laboral cal a partir de cooperatives de cessió d'ús. cercar solucions imaginatives que actual- ment no formen part de la cultura de l'ha- Dret a superfície > és el dret a realitzar bitatge a casa nostra. una construcció o disposar-ne d'una ja MASSA CULTURA POCA CULTURA DE SOLUCIONS COL·LECTIVES DE L'HABITATGE EN COMPARTIR PIS QUE SUPERIN LA + + PROPIETAT DIMENSIÓ INDIVIDUAL i POCA CULTURA DEL COST HABITATGE NO TRANSFORMACIÓ LLOGUER ACCESSIBLE AL JOVENT SOCIAL (SOSTENIBILITAT I CORRESPONSABILITAT) 7 G U I A D ' H A B I T A T G E J O V E D 'A L E L L A existent en propietat aliena, durant un muns), o independents (espais amb període de temps convingut. La cons- tots els serveis però compartint espais trucció és propietat d'una persona i la per a l'ús comunitari). propietat del sòl és d'una altra (privada o pública), per tant el cost del paga- Autoconstruir o rehabilitar > es tracta de ment d'una hipoteca és inferior al deri- participar de les obres de construcció vat d'una compra. o rehabilitació de l'habitatge per re- duir-ne els costos si les tècniques cons- Compartir espais (cohousing) > opció de tructives no són massa complexes. lloguer o compra que comparteix els espais domèstics quotidians amb el Buscar alternatives de finançament > la nostre veïnat, ajudant a la convivència, realització de feines personals, procu- adaptant-se els canvis a l'estructura rar per la reducció de costos, optar pel familiar i alhora reduint costos. Poden finançament col·lectiu o micromece- ser habitatges oberts (amb espais fa- natge, parlar amb la Banca ètica que miliars mínims i vida desenvolupada permet finançar projectes col·lectius de forma comunitària en espais co- d'habitatge, buscant la transformació social a través del crèdit o bé amb fi- nançament públic (deduccions d'im- postos, mesures com les ajudes a la rehabilitació, etc.) Podeu trobar informació ampliada a la guia editada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Models alternatius d'accés i tinença d'habitatge 8 DRETS I DEURES DE LES PERSONES LLOGATERES DRETS DEURES 1 Dret a comprovar l'estat de l'habitatge i el mobiliari (si s'escau) abans d'entrar a viure-hi. 1 Pagar la renda mensual, fins al termini marcat en el contracte. 2 Dret a l'ús pacífic de l'habitatge. El propietari o la propietària no pot per- 2 Tenir cura de l'habitatge i no fer-hi ac- tivitats molestes, insalubres o il·legals. torbar aquest ús. 3 Reparar els danys que, bé per cul- pa seva, bé per negligència, s'hagin 3 Dret a que la persona propietària ga- ranteixi les condicions necessàries per tal que l'habitatge sigui habitable al llarg produït. del contracte. 4 Dret a les reparacions, necessàries o de conservació, de les quals s'ha de fer càrrec la propietat. El llogater o la llogatera pot fer-les si són de caràcter urgent, amb avís previ, i després el propietari o la pro- pietària pot restar-ne l'import del lloguer. 5 Dret a resoldre el contracte. 6 Dret a garantir el lloguer com a mínim durant 5 anys si l'arrendatari/a és una persona física o 7 anys si és una persona jurídica. 7 Dret a recuperar la fiança a l'acaba- ment del contracte. 9 G U I A D ' H A B I T A T G E J O V E D 'A L E L L A QUÈ HA D'APARÈIXER AL NOSTRE CONTRACTE? V Identificació de l'habitatge (Adreça) V Noms i cognom de la persona propietària, de la llogatera o llogateres, també el do- cument d'identitat d'aquestes (DNI o NIE) V Quantitat de la renda mensual V Durada del contracte V Forma de pagament del lloguer V Clàusula d'actualització de la renda V Fiança V Repercussió de les despeses V Un inventari de mobles i electro- domèstics (si s'escau) V La cèdula d'hab