
La vila d'Alella, amb la diversitat de la seva morfologia urbana i la riquesa d'edificis patrimonials, evidencia la coneguda tesi de que l'espai urbà és com un palimpsest de temporalitats. En el cas d'Alella, una passejada de pocs metres ens pot dur davant masies antigues, viles d'estiueig noucentistes o edificis contemporanis de vidre i acer. Aquesta hipotètica passejada ens revela l'experiència del temps com a múltiple i heterogeni. A la idea inercial del temps com quelcom lineal, com un vector unidireccional que apunta sempre endavant, hi podem oposar la visió de que el temps, la història (les histories) i els modes d'experimentar-la son múltiples; no caminen necessàriament en una sola direcció. Recuperant la noció foucaultiana d'heterocronia, podem entendre aquestes formes d'experimentar la temporalitat com diverses línies de temps simultànies, en conflicte, en perpetu moviment. Una temporalitat transida també per l'anacronisme: discontinuïtat, salts, plegaments, temps no successius que es barregen o superposen.
Web: albertmacaya.com
Instagram: @albert_macaya