La prestació CUME va néixer perquè les famílies amb fills afectats per càncer o altres malalties greus no haguessin de triar entre cuidar els seus fills o conservar la seva feina. Tanmateix, la regulació actual permet que, en complir els 26 anys, desaparegui la protecció encara que continuïn la malaltia, la discapacitat, la dependència i la necessitat de cures directes i permanents.

El Partit Popular defensa una reforma clara: que sigui la necessitat real de cura, i no una edat administrativa, la que determini el dret. La proposta planteja eliminar el límit dels 26 anys quan persisteixin les circumstàncies de gravetat, reconèixer l'hospitalització domiciliària, facilitar que tots dos progenitors comparteixin la reducció de jornada i millorar la protecció de les famílies.

Però el problema no és només el que proposa el PP, sinó el que ha fet el Govern. L'Executiu va vetar les millores incorporades al Senat al·legant impacte pressupostari, impedint que poguessin ser debatudes i votades al Congrés. Segons els seus propis càlculs, el cost inicial seria de 2,36 milions d'euros l'any 2027.

Aquí apareix la contradicció d'un Govern que es presenta com «el més social»: quan s'anuncien drets, tot són titulars; quan toca posar recursos per fer-los realitat, apareixen els vetos. Les famílies no demanen privilegis. Demanen poder cuidar els seus fills sense perdre la feina ni la protecció.

La malaltia no desapareix en complir els 26 anys. Tampoc la discapacitat ni la dependència. El que desapareix, si no es modifica la norma, és la protecció pública.
Per això, el debat no és quines són les prioritats del Govern. Si el cost per començar a ampliar aquesta protecció és de només 2,36 milions d'euros, la qüestió és política: què considera prioritari aquest Govern?
El Partit Popular defensarà que cuidar no es pugui convertir en una condemna econòmica i laboral per a les famílies i que cap pare o mare perdi drets simplement perquè el seu fill compleixi anys.