Primàries Alella
  • Les famílies, quan busquen escola per la quitxalla, van a les jornades de portes obertes i s'informen del projecte educatiu, instal·lacions i objectius. Busquen informació d'allò que els sembla important per la seva educació, formació i futur. Però, com molt bé sabem, als fills els eduquem les famílies i les escoles ho complementen i els formen acadèmicament.

    Per què aquesta reflexió?
    En el procés electoral, els grups polítics detallen els seus objectius i prioritats i el poble assisteix a les «portes obertes» per informar-se d'aquests objectius, valorar-los i prendre una decisió de vot.

    Fent un paral·lelisme, la responsabilitat de famílies amb ajuda de l'escola en l'educació la veiem en polítics amb ajuda de veïnes i veïns en política, on aquests últims no es poden desvincular de les decisions que es prenen. Més enllà dels resultats electorals, els alellencs tenen la responsabilitat de fiscalitzar les decisions polítiques.
    Perquè el veritable poder del canvi és en mans del poble, rau en cadascú de nosaltres i els nostres actes; en la gent. Així, permetre la llibertat d'expressió, parlar català arreu, engrescar-nos amb les coses ben fetes o queixar-nos quan no ho estan o pensem diferent... fem-ho!

    Aquest mes es compliran dos anys de la celebració de les últimes eleccions municipals on Primàries Alella va presentar-se amb gran il·lusió i entusiasme als seus primers comicis; un equip nou, diferent i amb una nova perspectiva.

    Primàries Alella vol reiterar el seu agraïment a la gent que li va fer confiança, a les 268 persones que van votar el 28 de maig del 2023 amb la voluntat d'un canvi.
    Tot i les dificultats que suposa disposar d'un sol regidor, ens mantenim a l'oposició per ètica i respecte a la premissa de no pactar amb grups polítics del 155. Formar part del consistori és enriquidor i un privilegi per tot el que aporta i tot el que aportem com a grup. 

    Som aquí perquè «els catalans de les pedres en fem pans», treballant pel poble d'Alella i la seva gent.

    Canviant de tema, volem fer un apunt sobre el 23 d'abril diada de Sant Jordi, desitgem que l'hàgiu gaudit amb llibres en català i roses; una celebració amb identitat pròpia catalana. Donar a conèixer les nostres tradicions no les fa de tothom, no acceptem l'homogeneïtzació.

    El neguit per desdibuixar les tradicions catalanes com Sant Jordi o promoure l'ocultació del Born (com a exemple de la voluntat autonomista d'enterrar la nostra realitat històrica), no us fa sentir una mica de pudor?