Volem expressar l'optimisme sorgit del passat onze de setembre, Diada nacional de Catalunya. Molts de nosaltres vàrem anar a la manifestació de Barcelona, on es palpaven les inquietuds del jovent reivindicant el moment amb companyonia, tradició, festivitat i desig d'independència. Una combinació que vàrem viure amb emoció i il·lusió compartida.

L'ofrena floral a Alella va ser un mosaic de paraigües oberts, ferms i resistents, que tot i la pluja del matí van permetre donar escalf als assistents. Entitats i ciutadania van fer gala del seu compromís i irrefutables conviccions. El poble sempre hi és.

En l'actual marc social, reconèixer que el català és la llengua de Catalunya, dada que sembla una obvietat, és una lluita constant, una lluita per viure en català a casa nostra. Són reiterades les denúncies per discriminació lingüística vers els catalans i el català.

Tanmateix, el Ple del setembre ha aprovat l'adhesió al pacte nacional per la llengua promogut per la Generalitat de Catalunya. La Generalitat, que expressa públicament preocupació per la situació de la llengua catalana, no proposa accions de país, ni planteja mesures clares i efectives per potenciar l’ús i coneixement com l'obligatorietat de conèixer el català en tots els àmbits. Un veritable pacte de país nascut de la Generalitat, ha de ser ambiciós i voler abastar el cel amb les dents, característiques que no compleix l'actual.

Plataforma per la llengua ja en denúncia incompliments i “incongruència institucional entre el missatge de la necessitat de reforçar el coneixement del català i l'acció de govern”.

Per aquests motius, Primàries Alella es va posicionar en contra, oferint la possibilitat de treballar en una proposta nascuda de la modèstia d'un ajuntament, si escau.
El primer d'octubre encapçala l'agenda independentista. Aquest any en fa vuit de la celebració del referèndum d'independència de Catalunya on va guanyar el SÍ tot i la repressió exercida per l'estat espanyol i els seus sequaços. Vivim diàriament que la repressió no s'atura, els catalans continuem sent espoliats, perseguits judicialment, menystinguts culturalment i atacats políticament. La independència de Catalunya és més que un sentiment, és la necessitat d'autogestionar els nostres recursos, cultivar i protegir la nostra llengua, el nostre país i el futur dels nostres fills.

Finalment, transmetem el nostre goig als veïns d'Alella Parc, ja poden gaudir de la passera àmpliament reclamada, que els connecta amb el poble.