Ja sabeu, fa calor i no tenim piscina pública municipal...ni se l'espera. Un, quan viatge, arreu veu pobles que no són els més rics de Catalunya amb unes piscines públiques a preus assequibles que ens provoquen primer enveja i després la sensació que a Alella qui ens governa no sembla saber com tirar endavant aquesta necessitat cada cop més vital amb el canvi climàtic que patim.

Dependrem, un cop més de la voluntat dels promotors immobiliaris privats i que quan tirin endavant la promoció de l'antiga zona de la Crison llavors farem nosaltres la piscina. I aquests altres pobles com s'ho fan?
Ja sabeu, no tenim habitatge públic municipal...ni se l'espera. Darrerament, veiem d'altres pobles que no són els més rics de Catalunya que comencen a edificar habitatge públic, inclús destinant edificis “emblemàtics” a tal fi. Qui ens governa si és conscient d'aquest problema, però no troba solucions viables, sentim en els plens un cop darrere d'altre que és per voluntat política, serà la seva.

Dependrem un cop més de la voluntat dels promotors immobiliaris privats i que quan tirin endavant les promocions de La Serreta, La Miralda i la resta ens facin els públics. I aquests altres pobles com s'ho fan? Per cert, amb la darrera sentència judicial la promoció de la Serreta s'allunya un xic més.

Ja sabeu, la pujada al Rost no disposa ni d'escales mecàniques ni d'ascensor per a les persones amb mobilitat reduïda, un greu problema per qui hi viu i també per qui puja per anar cap a les escoles. Darrerament, veiem pobles que no són els més rics de Catalunya buscar solucions per aquestes persones amb mobilitat reduïda però o no tenim pressupost?, o no hi ha voluntat de l'equip de govern. Els de Primàries Alella hem demanat en el Ple dues vegades ja, que com a mínim s'instal·li a la pujada del carrer Gurri una barana per ajudar a aquesta mobilitat...ni hi és ni se l'espera. Potser pròximament, per vergonya, la veurem.

Ja sabeu, hi ha tantes coses que de tant repetir-les les trobem normals, però no podem acceptar-ho.

No ens podem conformar amb “pa i circ”, el poble és de les persones que l'habitem i que tenim necessitats, refrescar-nos a l'estiu, tenir un sostre, que se'ns ajudi quan hem perdut mobilitat. No cal ser els més rics, cal arremangar-se.