Sempre havia cregut que si em llevava d'hora, treballava fort, pagava els impostos i complia la llei: progressaria. Després i segons els esforços fets contribuint a la societat on pertanyia, podria deixar un llegat econòmic, cultural i convivencial als fills.

Hem arribat a tot el contrari: puc treballar tant com pugui, però el sou no m'arribarà per viure dignament, puc pagar tants impostos com s'inventin, però al final els que els administren se'ls gastaran d'esquena al que necessito i complir la llei ja no és garantia que es respectin els meus drets.

No podré assolir un habitatge a preu assequible, amb sort compartiré una habitació. A més a més amb les mesures que prenen els que ens governen acaben enfrontats petits propietaris amb llogaters. Aplicar amb fermesa el topall de lloguer, tenir garantia de cobrament pels propietaris i que la llei reconegui i respecti els contractes també ajudaria. La construcció i gestió d'habitatge públic és essencial com a regulació del lliure

La sanitat està com està perquè manquen recursos, els nostres professionals, formats amb tot l'esforç del país i de les famílies acaben marxant fora buscant salaris i futurs més dignes mestres aquí importem professionals i allargem llistes d'espera.

Sense fer llenya, el transport ferroviari necessita una revisió profunda, la veritat és que es prefereix inaugurar línies sense parar en detriment de mantenir la xarxa com s'hauria de fer. L'educació saturada, amb mancances per arribar a totes les diversitats que hi ha a les aules, als menjadors, a les pistes d'esports.

Els ciutadans patim okupacions, agressions amb armes blanques, tiroteigs, furts i una llarga llista que faria aquest escrit interminable. En veritat, tinc la sensació de viure amb inseguretat permanent.

Sé que no hi ha diners per a tot, atendre les necessitats del país i ajudar altres pobles ja no és possible, arriba el moment de prioritzar interessos.

Se'm fa difícil pensar en el llegat pels nostres fills: sembla que els que ens governen criminalitzen el fet de tenir, siguin diners o propietats i penalitzen transmetre -les de la forma en que s'ha fet tota la vida. Sembla que els qui ens governen prioritzen la multiculturalitat davant del nostre mil·lenari llegat cultural i sembla que qui ens governen prefereixen mantenir-nos enfrontats abans que units davant el futur.

Un futur que ja és aquí. 

Ja no conec el meu país.