Dimarts 13 de gener de 2026, vigília del 167è aniversari del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, ha estat una data important dins del procés de recuperació de la memòria històrica i de la tasca reivindicativa de la figura i el pensament de l'alellenc universal, que va deixar petjada internacionalment com a impulsor de l'Escola Moderna i defensor del lliurepensament.

Durant tota la tarda s'han celebrat diferents actes organitzats per l'Ajuntament d'Alella, amb la col·laboració de Cerquem les Arrels i la Fundació Ferrer i Guàrdia, per difondre el seu llegat des de diferents àmbits i donar impuls a la campanya “Justícia x Ferrer”, que demana la revisió de la seva sentència de mort.

La vida i l'obra de Ferrer i Guàrdia, la seva vinculació amb el municipi, el seu compromís democràtic i la vigència del seu pensament en el món educatiu actual han estat presents al llarg d'un recorregut de prop de cinc hores que s'ha desenvolupat en diferents escenaris del municipi. L'itinerari ha permès reflexionar i donar a conèixer múltiples vessants del pedagog, de la seva injusta execució i del moment històric en què va viure. Un recorregut que ha unit, a l'entorn de Ferrer i Guàrdia, institucions (Ajuntament, Parlament i Diputació), entitats (Cerquem les Arrels i la Fundació Ferrer i Guàrdia), representants del món acadèmic i educatiu i veïns i veïnes del poble que han volgut participar en els actes.

Inauguració del mural de l'Hort de la Rectoria

El recorregut s'ha iniciat a l'Hort de la Rectoria amb la inauguració del mural gegant elaborat per l'artista Roc Blackblock, un treball que recull i immortalitza en una imatge el llegat educatiu de Ferrer i Guàrdia i la seva vinculació amb el poble. L'obra, situada a l'altre costat de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, a més de reivindicar i posar en valor la seva figura, permet recuperar la memòria històrica i transmetre-la a les noves generacions d'alellencs i alellenques que transiten diàriament per aquest espai públic.

El mural forma part del projecte Murs de bitàcola, que impulsa des de fa anys l'artista Roc Blackblock amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica popular arreu de Catalunya. La idea de dedicar un mural a Ferrer i Guàrdia, que va partir del mateix artista, va tenir molt bona acollida per part de la Fundació i de l'Ajuntament. Part de l'obra s'ha finançat amb una subvenció de recuperació de memòria històrica de la Diputació de Barcelona.

La placa que fa memòria al carrer Comas

La segona parada del recorregut ha estat el carrer Comas. Ha estat un acte de recuperació de memòria històrica en el qual l'historiador alellenc Ramon Anglada, de Cerquem les Arrels, ha repassat les circumstàncies en què aquest carrer va tenir el nom de Francesc Ferrer i Guàrdia, amb l'entrada a l'Ajuntament de l'alcalde Antoni Pujadas (que vivia al mateix carrer), i com es va canviar amb l'arribada del franquisme (actualment el nom de Ferrer i Guàrdia presideix un altre carrer del poble).

Seguidament, els membres de Cerquem les Arrels han destapat la placa que a partir d'ara recordarà aquest fet i que diu textualment:

“Al patrici defensor de les llibertats Francesc Ferrer i Guàrdia. Del 10 d'octubre de 1934 al 28 de gener de 1939 aquest carrer va ser el carrer de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari i fundador de l'Escola Moderna. La placa de marbre amb aquest lema que presidia el carrer durant la II República fou destruïda per les autoritats franquistes”.

Signatura al Llibre d'Honor de l'Ajuntament

Destapada la placa del carrer Comas, part de la comitiva s'ha desplaçat a l'Ajuntament, on s'ha afegit al recorregut la vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament, Raquel Sans Guerra. La representant del Parlament ha signat el Llibre d'Honor de l'Ajuntament, així com també ho han fet el president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Joan Francesc Pont, i l'artista Roc Blackblock.

Acte institucional: “Ferrer i Guàrdia: un llegat per reivindicar, una memòria per preservar”

La darrera parada del recorregut ha estat l'Espai d'Arts Escèniques on, després de visitar una exposició sobre Ferrer i Guàrdia instal·lada a l'atri, s'ha donat pas a l'acte institucional, conduït per l'exregidora d'Educació Teresa Vilaró, amb el títol “Ferrer i Guàrdia: un llegat per reivindicar, una memòria per preservar”, en el qual han intervingut representants de l'Ajuntament, del Parlament, de la Diputació de Barcelona, de la Fundació Ferrer i Guàrdia, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, de l'associació Cerquem les Arrels i del món universitari.

En la seva intervenció, l'alcalde d'Alella, Marc Almendro, ha recordat que 2025 ha estat un any molt intens en la defensa de la causa de Ferrer i Guàrdia i dels valors que representa. Va començar al maig amb l'aprovació per part del Ple de l'Ajuntament d'una segona moció (la primera s'havia aprovat el 2009) per reclamar l'anul·lació de la sentència i la posada en marxa de la campanya “Justícia x Ferrer”, que ja compta amb més d'un centenar d'entitats i més d'un miler de persones adherides a títol individual.

Aquesta declaració ja ha estat aprovada també pel Parlament de Catalunya, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona i Tarragona, i aquest mes de gener es portarà a aprovació a altres ajuntaments de Catalunya, segons ha avançat l'alcalde. Almendro ha insistit que “és un acte de responsabilitat democràtica, és dir que una societat madura no pot construir el futur sobre sentències injustes no reparades”, i més en un context actual en què "l'educació crítica i el pensament lliure que defensava Ferrer i Guàrdia són més necessaris que mai". L'alcalde ha insistit que Alella mantindrà viva aquesta flama i continuarà treballant perquè aquesta injustícia tingui la reparació que li pertoca.

Per la seva banda, la vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament, Raquel Sans, ha destacat que “en nom del Parlament de Catalunya no podem permetre que la memòria d'injustícies tan clares como aquesta quedi enterrada”. “La memòria —ha dit Sans— no és només recordar, sinó reconstruir la veritat i defensar-la davant dels qui volen ensorrar-la”. En aquest sentit, s'ha referit a la Llei de memòria democràtica que té en tràmit el Parlament com una eina fonamental per desenterrar aquestes injustícies.

Després dels parlaments institucionals, s'ha donat pas a la part acadèmica i històrica de l'acte amb una taula rodona moderada per Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, en la qual han participat l'historiador alellenc Jordi Albadalejo, de Cerquem les Arrels; Jordi Garcia, professor d'Història de la Pedagogia, i Jordi Puche, representant de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. Tots tres han posat de manifest la vigència del llegat de Ferrer i Guàrdia en l'educació actual i la necessitat de defensar una educació integral i fomentar la capacitat crítica de l'alumnat.

A l'acte també ha intervingut el Diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, que ha destacat aquest actes permet revistar Ferrer i Guàrdia perquè "continua sent un horitzó cap al qual avançar", la qual cosa demostra que és una de les grans figures universals. 

Seguidament, l'artista Roc Blackblock ha explicat el seu projecte Murs de bitàcola i la motivació que l'ha portat a incloure Ferrer i Guàrdia entre els seus treballs com una figura clau del lliurepensament.

L'acte institucional ha finalitzat amb la intervenció del president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Joan Francesc Pont, qui ha agraït a l'alcalde i al consistori alellenc “la valentia institucional, el rigor i la sensibilitat que han mostrat” aprovant una moció que dona inici a un itinerari polític i jurídic que ha de portar la revisió de la sentència fins al Congrés dels Diputats. “Amb aquest gest -ha dit Pont- Alella no només reivindica el seu alellenc il·lustre, sinó que també reivindica la justícia, la veritat i la coherència d'un país que no vol resignar-se a la injustícia".

Podeu veure el vídeo de l'acte 

×  

Acte institucional "Ferrer i Guàrdia: un llegat per reivindicar, una memòria per preservar"