Aquests dies volem mirar enrere i recórrer les propostes expositives que ha pogut acollir can Manyé durant el 2025.

Aquest any hem pogut indagar en com els artistes expressen emocions mitjançant l'art contemporani amb Sentir Expressar, una proposta col·lectiva de Tura Sanglas, Francesca Riu, Jordi Tolosa i Ricard Aymar, comissariada per Mercè Pomer i Fina Duran que, amb diferents disciplines artístiques i llenguatges personals, reivindiquen com els sentiments poden formar part del discurs contemporani i la seva importància per entendre allò que som i el món on vivim. Però era a inicis d'any que també amb l'exposició col·lectiva, comissariada per Aina Pla, Algunes imatges poden alterar la sensibilitat de l'espectador de Mariya Alipieva, Núria Guerra i Laura Torres Bauzà ens adreçàvem també a la sensibilitat per denunciar, en aquest cas, la violència de les convencions estètiques i dels rituals que les conformen.  

Hem passejat també entre boles de discoteca gegants i llums i sons estel·lars de la mà de Xavi Lloses a Tot penja d'un fil de Xavi Llosses i hem recorregut paisatges liminars acompanyats de la Cristiana Calderon i la Maria Oleart amb M'empasso pols quan beso la terra. I és amb Xavi Rodríguez i Com construir un ovni amb plastilina i fe que ens hem endinsat en el món de l'estètica i la reflexió sobre l'art i el dibuix, en un món de gargots on la narrativa queda oberta i qüestionada, on podem viure a castells, pujar a un ovni  o gronxar-nos amb la fe entre traços i taques de esprai.

Perquè l'art també és qüestió de fe i entrar a can Manyé suposa creure que hi podem anar més enllà dels nostres paradigmes, un acte de rebel·lia i valentia al deixar entrar al qüestionament vital constant.

I és amb una obra de Xavi Rodríguez intervinguda per l'esperit nadalenc que volem desitjar-vos bones festes. Ens tornem a veure al 2026 amb noves propostes que no ens deixaran indiferents.

Més informació aquí.