Com a grups de l'oposició ens trobem, una vegada més, amb una limitació difícil d'explicar i encara més de justificar: se'ns obliga a lliurar els nostres escrits una setmana abans del Ple. Això vol dir que no podem analitzar amb rigor allò que realment s'hi debatrà i s'hi aprovarà. Ens veiem forçats a anticipar què passarà o bé a parlar del que ja ha passat, sabent que, en política municipal, una setmana pot canviar-ho tot. Escriure sense la informació actualitzada no és només una incomoditat; és una manera subtil de buidar de contingut el debat públic i d'afeblir la veu de qui fiscalitza.

Mentrestant, tres dels  grans projectes urbanístics impulsats per l'alcalde Almendro presenten vinculacions societàries que mereixerien explicacions clares i completes. No estem parlant de sospites gratuïtes, sinó de la necessitat de transparència en operacions que poden condicionar el futur d'Alella durant dècades. Quan els vincles empresarials apareixen en projectes d'aquesta magnitud, la prudència institucional hauria de ser màxima. Si no es dissipa qualsevol ombra de dubte i el silenci no és una opció, el que es posa en risc no és només la imatge del govern, sinó la seguretat jurídica del municipi, un pilar essencial.

A tot això s'hi suma la marxa de la nova secretària de l'Ajuntament. Les versions són contradictòries: alguns parlen d'un canvi de projecte més proper a casa seva; d'altres apunten a una complexitat extrema en el desenvolupament de la seva feina. Veurem quina s'acaba confirmant. Però el simple fet de no saber retenir talent ja evidencia una manca de lideratge preocupant. I si la segona versió fos certa, el problema seria encara més greu.

Almendro continua avançant sense pausa, reservant per al final de mandat els seus focs d'artifici. Serviran per tapar anys de mala gestió? O serem capaços, entre tots, de desemmascarar l'engany?