Ens trobem davant d'una qüestió que mereix una reflexió profunda: realment és necessari que el poble d'Alella financïi l'enviament de dues persones a estades solidàries durant tres setmanes del mes d'agost a les Filipines?

És cert que la solidaritat és un valor fonamental en qualsevol societat que es consideri justa i responsable. No obstant això, cal que ens preguntem si aquest és el millor ús dels recursos públics. Sobretot quan, mesos després d'una tragèdia com la viscuda pels nostres veïns de València, encara hi ha persones patint sense solucions definitives. No seria més coherent destinar els esforços i els fons municipals a ajudar aquells que tenim més a prop i que encara necessiten suport urgent?

A més, no podríem replantejar aquestes estades solidàries i invertir-les a Alella mateix? Podríem, per exemple, acollir nens d'altres països que pateixen guerres, fam i situacions de gran dificultat, oferint-los una experiència de pau i benestar en el nostre entorn. Això no només beneficiaria aquests infants, sinó que també reforçaria la consciència solidària dels nostres ciutadans d'una manera més tangible i propera.

Hem d'assegurar-nos que els diners destinats a aquestes accions es fan servir de la manera més efectiva i ètica possible. Malauradament, iniciatives com aquestes poden acabar semblant més una forma de turisme solidari que no pas una acció realment transformadora. És imprescindible evitar que la solidaritat es converteixi en un pretext per a viatges que, al cap i a la fi, poden ser difícils de justificar davant la comunitat.

En definitiva, és moment de reflexionar sobre com i on destinem els nostres recursos. La solidaritat ha de ser efectiva i prioritzar aquells que més ho necessiten, assegurant que cada euro invertit té un impacte real i justificable per a la nostra comunitat i per a aquells que pretenem ajudar.