Aquesta exposició gira entorn d'un diàleg entre tres dones; totes elles, com totes nosaltres, dividides entre el seu «ser» i el seu «he de ser». Les obres que conformen aquest recorregut conviden a repensar les convencions estètiques i a analitzar-les des de la violència que les genera; obres que parlen entre elles per construir una única peça al llarg de l'espai expositiu  en què la bellesa i l'estètica continuen essent sempre al capdavant, resultat d'una excel·lent execució plàstica i conceptual. 

Es tracta també d'un diàleg que beu de l'estètica personal de cadascuna i que es manifesta en diferents estats i pensaments. Sovint, l'acumulació d'un col·leccionista és el tret que més les uneix, seguit d'un posterior procés creatiu que transforma aquests cúmuls en una eina de reflexió. 

Acumulacions –siguin formals o conceptuals– d'objectes, d'instants, de paraules…  Rituals compartits, rituals pervertits, rituals alterats.