Tot i els tractaments fitosanitaris que es fan de forma habitual durant la tardor, les altes temperatures de desembre i gener han afavorit la proliferació de processionària (Thaumetopoea pityocampa) en algunes zones del poble. Per aquest motiu des de finals de gener s'estan retirant manualment nombrosos nius de les parts baixes dels pins i cedres de la via pública, i en els propers dies s'eliminaran els de les parts altes de les capçades amb una actuació extraordinària que comportarà tres jornades de treball amb una grua i que tindrà un cost de 2.630 euros.

D'aquesta manera s'intentaran reduir possibles molèsties i el risc que representen els pèls urticants que desprenen les erugues i que poden ocasionar lesions a la pell i als ulls i problemes greus als animals domèstics.
 
Es recomana que per evitar possibles lesions cal prendre mesures preventives:

• Tenir cura i no passejar amb infants i gossos en zones on hi ha processionària.
• S'ha de vigilar de no trepitjar les erugues ni colpejar-les, per evitar que alliberin els seus pèls urticants.
• Cal evitar que els gossos s'apropin a la processionària. 

• En persones amb una reconeguda hipersensibilitat, es recomana no visitar pinedes amb presència d'aquests insectes, sobretot els dies de molt vent, i s'aconsella, per a aquells casos més extrems, acudir al dermatòleg el més aviat possible.

• En ocasions aquests efectes també es poden donar quan les larves estan en forma de crisàlide enterrades en el sòl, per la qual cosa es recomana tenir cura dels nens i dels animals de companyia si juguen amb la terra a les zones on hi ha presència de bosses als pins.

L'Ajuntament recorda que les persones propietàries que tinguin arbres en els seus jardins o zones verdes privades tenen l'obligació de mantenir els espais en condicions de salubritat, tant pel que fa a herbes com a deixalles i a animals que puguin representar un perill de plagues o per a la població, i per tant han de fer els tractaments necessaris per combatre la processionària. 

Detecció i seguiment

La identificació d'aquest paràsit en estadi larvari, no es pot confondre amb la de cap altre insecte, ja que les larves, que passen per 5 estadis, viuen de forma gregària i, a partir del tercer estadi (finals d'octubre a les zones de muntanya i finals de novembre a les zones càlides), inicien la formació típica dels nius de color blanc a les capçades dels pins i cedres . La formació completa i més gran dels nius sol manifestar-se de forma clara a partir de primers de desembre a les zones pirinenques i principis de gener a les zones litorals. Durant aquest període és quan tenen un major perill per a les persones sensibles a l'exposició dels pèls urticants.

Riscos/problemes per a la salut

Aquest insecte, de manera natural, es troba en equilibri als boscos autòctons de l’àrea mediterrània sobre totes les espècies de pins; en ocasions, com a conseqüència de condicions climàtiques o d'actuacions humanes, es solen produir desequilibris en els boscos naturals, que fan necessari intervenir per reduir les seves poblacions, evitant així fortes defoliacions sense que debilitin els boscos afectats.

Aquestes defoliacions solen ser intenses, sobretot a les repoblacions amb espècies forànies, com el pi insigne (P.radiata) i el pi canari (Pinus canariensis) . En ocasions la processionària també pot afectar qualsevol espècie de cedre.

Un dels problemes més grans que creen aquests insectes, des del punt de vista de la salut humana, es deu a què les larves, a partir del tercer estadi de desenvolupament, disposen en el dors d'uns plecs o sacs on s'amaguen, agrupats, una gran quantitat de diminuts pèls urticants de color taronja.

Quan es molesten les larves o es mouen, s'obren els sacs alliberant-se milers de pèls urticants a l'atmosfera que, si es posen en contacte amb la pell de les persones o animals, produeixen reaccions al·lèrgiques. Si es detecta aquesta simptomatologia es recomana anar al metge de capçalera per tal que administri el tipus d'antihistamínic més adequat.

Cicle biològic

El naixement de les papallones té lloc durant els mesos de juliol a setembre, període durant el qual realitzen les postes sobre les agulles dels pins. En general cada femella sol realitzar una posta que, depenent de l'espècie de pi, oscil·la entre 190-320 ous.

Al cap d'unes cinc setmanes de realitzar la posta neixen les larves petites, amb un comportament gregari, són de color verd i s'alimenten de les fulles més pròximes al punt de posta.

Les larves es mouen d'un lloc a l'altre de l'arbre per alimentar-se. Amb l'arribada del fred, formen un niu amb pèls sedosos de color blanc, que col·loquen a la part més assolellada de l'arbre.

Cap els mesos de febrer, març i abril les larves abandonen el niu baixant al terra i formant les típiques processons d'enterrament, on es transformen en crisàlides; un cop enterrades solen entrar en una diapausa o parada de desenvolupament, cosa que origina que, d'un mateix enterrament, surtin les papallones durant els tres anys següents.