El govern d'ERC i PSC, va presentar a votació una moció que pretén que aquest Ajuntament s'adhereixi al denominat Pacte Nacional per la Llengua. 

El Pacte Nacional per la Llengua aprovat pel govern de la Generalitat del Senyor Illa presentat el mes de maig amb gairebé 150 pàgines ha estat signat per un centenar d'entitats lligades al mon nacionalista com Plataforma per la llengua i Òmnium Cultural. Aquest Pla aprovat ara pel PSC és  el desenvolupament dels treballs previs del Govern d'ERC. Els socialistes han assumit el discurs dels nacionalistes en matèria de llengua. 

El Pacte Nacional per la Llengua, s'emmarca en el clima “d'ansietat cultural” al món catalanista per la caiguda en l'us social del català els darrers anys (un retrocés de gairebé 10 punts en vint anys, del 48,5% al 39,5% dels parlants habituals). 

El presenten com un “pla de cohesió”, però la realitat és que es tracta d'un document redactat en clau nacionalista. L'objectiu és imposar el català com a única “llengua comuna, completa, plenament oficial de iure i de facto en tots els àmbits i que tota la població catalana la utilitzi habitualment”  relegant el castellà a un paper secundari. És a dir: no ho proposen, ho imposen. 

Catalunya és bilingüe. Aquesta és la nostra riquesa i la nostra singularitat: dues llengües vives que conviuen des de fa segles. El català s'ha de promoure, i tant, però des de la llibertat, el respecte i la convivència. No des de l'intervencionisme d'un PNL amb 300 iniciatives i més de 250 milions d'euros, mentre els ciutadans reclamen millors serveis, seguretat, habitatge i solucions als problemes reals.

El pacte no protegeix la llengua, la converteix en una arma política. El PNL persegueix que el personal administratiu, educatiu, judicial o sanitari tinguin el coneixement suficient.  Parla d'incloure clàusules lingüístiques en la contractació pública per vigilar tothom qui no se sotmeti al seu criteri.

Aquesta no és la Catalunya plural i lliure que volem. Aquesta no és la Catalunya que respecta els drets lingüístics de tothom, on cada ciutadà pugui triar si es dirigeix a l'Administració en català o en castellà, sense que ningú li imposi un idioma.

Defensar el català no pot ser sinònim de marginar el castellà perquè la veritable riquesa de Catalunya és el bilingüisme.  El nostre deure és garantir que les llengües continuïn essent un punt de convivència i no un mur de divisió.