Més d'una vintena d'entitats d'Alella han participat a l'ofrena floral per commemorar la Diada de l'Onze de Setembre a la plaça dels Germans Lleonart d'Alella. L'acte ha finalitzat amb el cant dels Segadors interpretat per la Coral Polifònica d'Alella i els Timbalers del Most d'Alella.

A continuació reproduint el discurs de la Diada de l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco.

"Amigues, amics, catalans i catalanes.

Ens trobem una vegada més aquí davant de Can Lleonart per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. Aquesta masia fou llar dels germans LLeonart, patriotes que varen lluitar per les llibertats de Catalunya l'any 1714. Si fins ara sempre havíem parlat d'en Salvador i en Francesc. Ara, i gràcies a la tasca que du a terme l'Ateneu Alellenc, podem parlar també d'en Jaume Lleonart, però també de la Marianna de Copons i en Josep Antoni Mata Copons. Tots ells personatges alellencs que varen participar de la defensa de la ciutat de Barcelona, de la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya.

El poble català el formem tots i cadascun dels que habitem aquest tros de terra, faci deu generacions, cinquanta anys o sis mesos. Parlem a casa català, castellà o urdú. Tots som un. Un poble de gent treballadora, emprenedora, tossuda, acollidora, solidària i per damunt de tot rigorosament demòcrata.

I com a poble ens mereix molt més del que tenim. L'esforç de tots nosaltres, els sacrificis que fem no tenen un retorn just.

Allò que alguns de nosaltres denunciàvem fa temps, la crisi s'ha encarregat de posar-ho al descobert per a la majoria dels ciutadans. Parlo del dèficit fiscal. De l'espoli continuat i sistemàtic dut a terme per l'Estat espanyol i dels efectes que això té sobre la ciutadania del nostre país i sobre la seva qualitat de vida. Segons la Generalitat, 43 cèntims de cada euro pagat a l'Estat pels catalans i catalanes se'n van per no tornar mai més a Catalunya. I això any rere any. Una llosa que ha limitat i limita les nostres possibilitats, les nostres capacitats de creixement. Però ara, aquest greuge fa que la crisi que estem patint sigui molt més sagnant del que pel que fem ens mereixem. Dèficit pressupostari actual de la Generalitat: 6.000 milions i aquí parlem d'educació, sanitat, seguretat i serveis socials entre altres. Dèficit fiscal anual: 16.000 milions.

Però aquest sacrifici, aquesta solidaritat mal entesa, per contra no té cap retorn en positiu per part de l'Estat que compartim. Jo ja no demano agraïment, simplement demano respecte. Com acostumo a dir a les parelles que caso “el respecte mutu és la clau que farà que us mantingueu units. El respecte és el puntal que farà perllongar la vostra felicitat d'avui per sempre”. Podria estar-m'hi molta estona fent un llistat de greuges i mostres de falta de respecte vers la gent que viu a Catalunya però em limitaré a la penúltima. El senyor José Antonio Monago, president de la comunitat autònoma d'Extremadura, la segona més subsidiada de l'Estat Espanyol, amb el doble de funcionaris per habitant que té Catalunya, va dir de manera solemne davant un amplíssim auditori respecte dels diners que la Generalitat s'ha vist obligada a demanar per afrontar el pagament de nòmines i proveïdors: “Catalunya pide y Extremadura paga”. Prou!

Jo dic prou! I molta gent, cada vegada més, diu prou! Davant d'un futur negre i sense esperança en el que ens veiem abocats amb Espanya diem prou!

Perquè com a societat podem tenir alguna cosa més, treballem fort per tenir alguna cosa més, ens mereixem alguna cosa més. Per què hi renunciem?

Tenim una oportunitat, una oportunitat que és una causa justa. La causa de la llibertat. Som una societat amb la majoria d'edat suficient com per decidir per nosaltres mateixos. Capaç de gestionar els nostres recursos i les nostres prioritats. Amb respecte i fraternitat per a tothom. Democràticament.

Afrontem avui una Diada històrica. La que podria ser punt d'inflexió en l'esdevenidor del nostre poble. Perquè tenim per davant un repte il·lusionador: Construir una societat més justa socialment, estructuralment competent i nacionalment lliure.

Ahir nit moltes persones marxaven sobre Alella per demanar la independència de Catalunya. Recullo la seva veu i em comprometo a traslladar al proper ple de l'Ajuntament la proposta per fer onejar l'estelada aquí, a Can Lleonart, fins que assolim l'estat català.

Aquesta tarda molts de nosaltres marxarem sobre Barcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d'Europa”. I farem sentir la nostra veu i els nostres anhels al món. I ho fem pel nostre passat com a nació històrica que som, per la nostre llengua i la nostra cultura. Pel nostre present, perquè volem ser. Però per damunt de tot pel futur dels nostres fills i filles, dels nostres nets i netes. Ells i elles són la raó més poderosa per voler la llibertat de Catalunya.

Aquest poble s'ha despertat, s'ha alçat i comença a caminar. Catalunya no havia estat mai tan a prop de la seva plenitud nacional. Catalunya serà el que els catalans vulguem. Depenem de nosaltres, hem de creure en nosaltres. Si ens ho proposem no hi ha repte suficientment difícil que no siguem capaços d'assolir. Com va dir Nelson Mandela: “Sempre sembla impossible fins que ho fas”. Fem-ho!

VISCA CATALUNYA!"

SEGUEIX-NOS AL