Comencem un nou curs, a Alella comencem igual que vàrem acabar entre festes i xerinola ja sabeu el “circum” que tant sembla agradar en aquestes contrades. Mentrestant contemplem com continua la diàspora del nostre jovent cap a pobles que sense ser els més rics de Catalunya els ofereixen un lloc per viure de forma assequible, allà faran la seva nova vida mentre aquí gaudim de biblioteques somiades, piscines inexistents i promocions d'habitatge que no acaben d'arribar. Els alellencs hem perdut aquesta força del futur propi, hem perdut aquesta guerra. El seu lloc, el nostre lloc, l'ocupen d'altres. Costa d'assumir aquesta realitat.

Comencem un nou curs, aviat no ens en recordarem de les calors passades aquest estiu, hem trobat a faltar un lloc on prendre banys refrescants i fer-la petar amb els amics i veïns, per cert, per si no us en recordeu com es diu aquest lloc, és la PISCINA MUNICIPAL. No tothom se'n pot anar de vacances en el poble més ric de Catalunya també tindrem dret a aquest esbarjo no??, tot no ha de ser pagar impostos. La realitat és que ens cansem de sentir a les editorials, plens i d'altres llocs l'exposició de megaprojectes que no esdevenen en més qualitat de vida al poble, només suposen números i assessors per aconseguir-los, però no acaben d'arribar

Comencem un nou curs, esperem que ens porti canvis sobretot al final del mateix . Haurem de decidir, mentrestant, quins companys volem pel viatge, si preferim els antics, els de tota la vida, dels qui ja coneixem quin peu calçant, amb qui s'ajunten i quins corralets estan acostumats a fer o pel contrari apostar pels nous, per aquells o aquelles que pensem que ens aportaran nous al·licients.

No per ser desconeguts o per tenir una altra mentalitat hauran de ser apartats del nostre cantó. Estem cansats de sentir que hem d'estar oberts a les noves persones que venen de lluny, d'altres cultures, i les noves idees dels de prop, dels que son nostres, no valen per res?

Comencem un nou curs amb vells propòsits, durant aquest mes de setembre celebrarem la Diada Nacional del nostre país i abans que llegiu el pròxim escrit també l'1 d'octubre, no podem deixar d'exposar aquí la nostra pretensió de tenir un país propi, on la nostra voluntat i la nostra manera de fer les coses ens permeti encarar millor els reptes que estan venint, que són aquí, cridem alt i fort

VISCA CATALUNYA LLIURE.