Artistes: Ricard Aymar, Francesca Riu, Tura Sanglas i Jordi Tolosa

Comissariat: Fina Duran i Mercè Pomer

Exposició itinerant: Museu d'Art de Girona, Centre d'Art i Creació Can Manyé, Fundació Palau, Museu d'Art de Cerdanyola.

Inauguració: 9 de novembre a les 12h

Activitats complementàries: 

• Broda amb emoció- Taller intergeneracional a càrrec de l'artista Francesca Riu

Dissabte 8 de novembre a les 11h al Centre d'art i creació Can Manyé

Amb motiu de l'exposició col·lectiva "Sentir/Expressar" que es podrà veure a Can Manyé del 8 de novembre al 21 de desembre i les Jornades de Salut Mental, l'artista Francesca Riu proposa un taller intergeneracional on el brodat es converteix en mètode creatiu per explorar les emocions del dia a dia: identificar-les, pensar-les, expressar-les i escoltar-les. No cal tenir nocions prèvies de la tècnica de brodar.

Inscripcions a en aquest FORMULARI 

• Visita guiada a càrrec de les comissàries

Diumenge 23 de novembre a les 12h al Centre d'art i creació Can Manyé.

L'exposició és un projecte cooperatiu entre museus i centres d'art del territori que recorrerà quatre institucions catalanes: el Museu d'Art de Girona, el Centre d'Art i Creació Can Manyé (Alella), la Fundació Palau (Caldes d'Estrac) i el Museu d'Art de Cerdanyola. Comissariada per Mercè Pomer i Fina Duran aplega obres de Ricard Aymar, Francesca Riu, Tura Sanglas i Jordi Tolosa les quals expressen emocions vinculades a la condició humana: dol, desig, culpa, plaer, ràbia, por, amor, esperança, desesperació... i ho fan amb llenguatges molt diversos: escultura, tècniques mixtes, alumini, vidre, paper, tèxtils reciclats, objectes trobats, etc. Així mateix cada artista ha creat una obra inèdita inspirada en peces patrimonials de les institucions que acullen l'exposició, establint diàlegs entre el patrimoni i la creació contemporània.  

L'exposició no només mostra, sinó que convida a sentir i a fer-se preguntes. És una proposta compromesa amb el moment present, on els malestars emocionals col·lectius i individuals són cada cop més visibles. L'art aquí actua com a canal d'expressió, d'alliberament i de transformació. L'exposició compta amb l'acompanyament textual i reflexiu del psicòleg Bruno M. Monse, que ofereix una lectura profunda sobre el paper de les emocions en l'art

Les emocions i els sentiments són una part essencial de nosaltres mateixos, són a l'arrel dels nostres actes, ja tinguin l'origen en experiències personals o bé socials, i d'una forma o d'una altra ordenen la nostra vida i tenen, per tant, una gran rellevància en el nostre funcionament com a individus i com a societat.

Hi ha una relació dialèctica, una permeabilitat, entre allò que som i l'entorn on vivim. Tot i això, moltes vegades oblidem o menystenim aquesta part tant important de nosaltres mateixos i per això es fa necessari reivindicar allò que ens defineix com a humans i posar-ho en valor per avançar cap a un món on les emocions siguin reconegudes i expressades. No hem d'oblidar que, tot i ser individuals, les emocions s'acostumen a activar tant arran d'experiències personals (amor, passió, desig...) com d'experiències socials (angoixa, por...), i el conjunt de les seves expressions té una dimensió social que pot transformar el nostre entorn.

L'expressió artística és una bona aliada per a la comunicació i la manifestació d'emocions i sentiments. A través de les obres, podem fer un viatge emocional i subjectiu que ens permeti no només mirar enrere i connectar amb la nostra experiència passada, sinó també avançar cap endavant. Al mateix temps, l'expressió artística també ens convida a transitar entre el món interior i exterior, un espai on l'art pot ser vehicle, metàfora i, alhora, significant i significat. Com a obra i com a llenguatge, esdevé un mitjà per apropar-nos a la nostra condició des d'una perspectiva diferent i més profunda.

Per intentar recórrer aquest camí, s'ha seleccionat un conjunt d'obres realitzades en diverses tècniques artístiques amb la finalitat d'arribar a l'espectador des de diferents línies d'expressió. Cada tècnica artística, cada llenguatge, des de l'escultura i la pintura fins al dibuix o la imatge, ens permet una aproximació a allò que es vol expressar. Això farà que la nostra reacció davant el que veiem sigui diferent i, de retruc, també els impactes que se'n derivin. Amb aquesta voluntat d'ampliar les mirades, alhora s'ha buscat que la procedència de les obres reflecteixi la diversitat de gènere i de generacions, amb la certesa que abastar diferents perspectives pot ajudar a enriquir-nos com a persones socials que som.

Les emocions i els sentiments que els autors –Ricard Aymar, Francesca Riu, Tura Sanglas i Jordi Tolosa– expressen a través de les seves obres recorren camins tan diversos com la subtilitat, la delicadesa, la contundència, la crítica, la ironia...

Els artistes:

Ricard Aymar 

Ricard Aymar (Saragossa, 1973) presenta un treball molt personal i introspectiu, amb una recerca quasi tàctil que ens apropa sempre a una emotivitat que aconsegueix transmetre a través de l’ús de diferents tècniques. Les seves imatges són sempre plenes de suggeriments i, per mitjà del llenguatge, ens transporta a un món oníric, alhora real i sentit. Ricard Aymar ha escollit el poema «Ombra d'Anna», del poemari Poemes de l'Alquimista de Josep Palau i Fabre, i en concret l'original dipositat a la Fundació Palau, com a font d'inspiració per a la seva peça.

Poemes de l'Alquimista és un recull de poesies de Josep Palau i Fabre escrites entre el 1936 i el 1950 i publicades per primer cop l'any 1952, poemes plens de sensualitat, lluminosos i vitals. Una obra sense dubte singular en el panorama de la poesia catalana del segle passat. 

Aymar ha escollit aquesta poesia per la forta connexió amb el record de la seva germana Ana, l'absència de la qual li suscita emocions que també es poden veure en les seves altres peces, (-a) i Llàgrima.

Francesca Riu 

Francesca Riu (La Garriga, 1990) és una artista més propera a la denúncia social. Treballa des de la investigació de materials quotidians, reciclats, trobats i recuperats, recontextualitzant tècniques i pràctiques tradicionals, considerades en molts casos menors o únicament femenines, i en conseqüència, bandejades dels sistemes artístics. Amb la reivindicació d'aquests materials, qüestiona el funcionament d'una part de la nostra societat. Francesca Riu ha establert una unió amb l'obra El nen i l'estel (1915) de l'artista Marian Espinal Armengol, que forma part de la col·lecció del Museu d'Art de Cerdanyola (MAC).

L'estel que vola en l'obra de l'artista noucentista, creador d'obres delicades i lluminoses, ha portat Francesca Riu a interpretar l'obra patrimonial com una projecció de futur de les noves generacions que fan volar els seus somnis i, per tant, a establir-la com una al·legoria a l'esperança.

Per a Francesca Riu, l'esperança, malgrat que parteix d'una situació negativa, és la possibilitat que tenim com a societat de canviar allò que no ens agrada.

Tura Sanglas 

Tura Sanglas (Ordis, 1992) treballa diferents tècniques artístiques, sempre des d'una mirada poètica i plena d'una força íntima i subtil. Les seves textures, les formes sempre orgàniques i connectades amb el cos, així com la natura, són els mitjans que utilitza per fer-nos percebre l'expressió del desig i la sexualitat.

Una columna amb capitell del Museu d'Art de Girona ha inspirat l'obra de Tura Sanglas, en la qual ha expressat la serenor i la tranquil·litat que li transmetien.

Per a l'artista, la columna es podria interpretar com el nostre jo, aquell que ho aguanta tot, que recte i impassible suporta el pes, però que al mateix temps ho veu tot, com el capitell, que té ulls a les quatre cares que són l'expressió de la multiplicitat de mirades.

Jordi Tolosa 

Jordi Tolosa (Badalona, 1956), a través de l'escultura, reflexiona sobre la condició humana. Les seves creacions impacten per la seva força i pel lligam que creen amb la paraula i la dualitat entre realitat i ficció, tot formant uns jocs conceptuals no exempts d'ironia. Els materials que utilitza, des de la contundència del ferro fins a la fragilitat del vidre, ens parlen de transformacions que es fan reals a través de la paraula utilitzada com a significat, però també com a camí que ens apropa al misteri del dubte, a la ironia, a la reflexió...

En aquesta peça, Jordi Tolosa ens parla de la Riera Fosca d'Alella, que com a un dels trets geogràfics habituals en el nostre entorn connecta la terra i el mar, i, alhora, de la foscor en què estan immersos tants aspectes d'aquesta mena de paisatge. Una dualitat que ens envolta i que ens pot aportar, al mateix temps, plenitud i malenconia.

Calendari d'itinerància 

• Museu d'Art de Girona 

Del 14 de juny al 2 de novembre de 2025

Pujada de la Catedral, 12, 17004 Girona

Centre d'Art i Creació Can Manyé 

Del 9 de novembre al 21 de desembre de 2025

Carrer de la Riera Fosca, 42, 08328 Alella, Barcelona

Fundació Palau 

Del 24 de gener al 3 de maig de 2026

Carrer Riera, 54, 08393 Caldes d'Estrac

Museu d'Art de Cerdanyola 

2027

Carrer de Sant Martí, 88, 08290 Cerdanyola del Vallès, Barcelona