A PRIMÀRIES ALELLA complim la paraula donada. Aquest proper ple de desembre hi haurà un nou relleu de la persona que ens , que us , representa i dona veu a les inquietuds de tots aquells i aquelles que ens vàreu triar davant de les altres opcions.

Des del grup humà que formem Primàries Alella volem agrair la feina feta per la Glòria Monné i la Mònica Brutau la seva força i la seva entrega ens han marcat exemplarment el camí, no defallirem.

Veiem amb preocupació com la deriva del poble continua per això ens reblem en les nostres conviccions, en els motius que van fer-nos fer un pas endavant i donar la cara davant dels problemes.

Continuem constatant com els nostres fills i filles són expulsats del nostre poble, remarquem el NOSTRE POBLE, perquè sembla que ningú recordi que els pobles no són solament les pedres o els megaprojectes sinó les persones que el formem. I no només expulsem als joves també a tantes d'altres persones que amb sous i feines cada dia més precaris no arriben a l'excel·lència d'Alella

Els grans projectes com la Vinícola, Miralda, fàbrica de pintures... engrandiran Alella? El paper ho aguanta tot però quan destinarem una part dels milions d'euros que necessitarem per aquests projectes a CONSTRUIR HABITATGE fet per i pels alellencs? Tenint en compte que disposarem de terrenys públics no serem capaços de destinar una part en els pressupostos futurs per a construir-los de forma municipal?, dependrem sempre de subvencions externes?, amb una bona previsió podríem fer ho sols com a poble i destinar-los als alellencs. Serem valents?

Als estius mentre ens refresquem amb els peus ficats a dintre d'una galleda veiem amb certa enveja com a qualsevol poblet que té PISCINA PUBLICA els nens i nenes juguen en l'aigua fresqueta, els grans fan un beure i tots refermen xerrant i compartint els vincles de poble.

A la plaça de l'ajuntament mentre agraïm les classes de diferents idiomes que sentim al carrer, constatem que el que menys comencem a sentir és el nostre CATALÀ. Passejant per la plaça Antoni Pujades se'ns omplen els ulls de llàgrimes no sabem si per l'estupenda nova pista coberta o pel fum de la XEMENEIA de la caldera de biomassa.

Són les mateixes llàgrimes, aquest cop de ràbia, que ens provoquen tots els feminicidis, els menyspreus i les AGRESSIONS masclistes, totes portem al cap com ho acabaríem.

Catalans, Alellenques potser el temps del seny ha passat. 

Només 2.477 caràcters tenim per explicar-nos.