En el pròxim ple tornarem a debatre sobre aspectes de l'habitatge en el nostre poble, durant els darrers 3 plens haurem estat debatent diferents mocions sobre aquest tema, la qual cosa explica que és una preocupació cabdal per a la vida diària dels nostres vilatans. A Primàries Alella el vàrem engegar i el continuarem treballant, tot sabent que és un tema de present i de futur que marca i marcarà l'esdevenir del poble.

Esperem que, per sobre de les diferents voluntats polítiques, siguem capaços d'arribar a consensos per aconseguir habitatge públic municipal destinat als alellencs i alellenques. Creiem que no hi ha ningú que no la vegi, aquesta necessitat d'habitatge, el “quid” de la qüestió, està en com d'una forma racional, equilibrada i respectuosa amb el lloc on vivim, ho podrem fer.

Per a quan un ampli debat públic on tots els sectors puguin dir la seva, on s'escoltin els pros i contres?? Sempre serà més enriquidor que uns PowerPoint per ben fets que estiguin i tastarem, com a mínim, un xic de què diu el carrer.

Hem vist tots aquests dies amb una barreja de sentiments, moltes vegades enfrontats, les interminables cues formades a la porta de les institucions per les persones que demanen la regularització administrativa extraordinària de persones migrants ja residents a l'estat espanyol abans de l'1 de gener de 2026 i que acreditin una permanència ininterrompuda d'almenys cinc mesos en el moment de la sol·licitud.

Aquesta barreja de sentiments comentada me la provoca el fet que, tot i entendre la necessitat que aquestes persones tinguin, com diu la paraula, una situació regulada. Quan miro al meu voltant i veig com tenim la sanitat, tensionada de tal manera que tenim llistes d'espera de mesos en qualsevol especialitat i ho reafirmen els sanitaris sortint al carrer. Quan veig els contractes de treball que els hi fan a molts joves, que no tenen la sort de col·locar-se a multinacionals (i, per extensió, poder viure a Alella) fet que fa que no tinguin seguretat econòmica. Quan veig com està el tema de l'habitatge, tants cops comentat. No puc deixar de fer-me la següent pregunta: el nostre país, Catalunya, és una terra sense fi??

Estem aquí per discrepar, per poder parlar de tots els temes serenament, des d'altres punts de vista, amb respecte, amb llibertat.