(Entre la moda i la revolució)

A mitjans del segle XIX la sardana era un ball de moda. Els compositors, que sovint eren els líders de les cobles, transformaven les melodies més populars en els temes principals de les seves sardanes, especialment les àries i els cors d'òpera i de sarsuela. Aquest va ser el cas de Pep Ventura que, a més d'intèrpret de tenora, era el clarinet solista al teatre municipal de Figueres i tenia accés a les partitures de música escènica de més èxit entre el públic. En un període històric tan convuls com el Sexenni Democràtic (1868-1874), els republicans federals empordanesos van començar a ballar sardanes per reivindicar la seva ideologia en l'espai públic. Per aquest motiu, i amb certa complicitat, alguns compositors van incloure himnes i cançons revolucionàries a les seves obres. En aquest context, Ventura va compondre la sardana Cants del dia, que incloïa l'Himne de Riego, i va instrumentar per a cobla La marsellesa.

Tertuliana: Anna Costal i Fornells, musicòloga i professora a l'Escola Superior de Música de Catalunya