Mentre alguns intenten vendre com una solució allò que en realitat consolida el model urbanístic de l'alcalde Almendro, nosaltres volem ser clars: volem habitatge protegit.

El gran problema és utilitzar aquesta necessitat real com a excusa per justificar noves operacions de creixement desmesurat, sense concretar ni quan ni com aquest habitatge protegit acabarà arribant.

No podem acceptar que, amb l'excusa de fer habitatge assequible, es doni carta blanca per construir centenars d'habitatges lliures a preus absolutament inassumibles per a la majoria de famílies d'Alella. Això no resol el problema d'accés a l'habitatge dels nostres joves ni de la nostra gent gran. Al contrari: consolida un model que expulsa els de casa i afavoreix l'arribada de compradors amb una capacitat adquisitiva molt superior i sense cap vincle previ amb el poble.

Però tampoc compartim una altra nova corrent que pretén fer decréixer Alella. Això és una autèntica absurditat. Un poble no es protegeix negant la seva pròpia evolució, sinó governant-la amb sentit comú. I quedi ben clar que no volem que Alella es converteixi en una peça més de l’àrea metropolitana, perquè això significaria diluir la seva identitat i accelerar un model aliè a la seva realitat.

Més de 650 habitatges en els propers quatre anys no són una resposta responsable. Són un risc evident de col·lapse dels serveis, de la mobilitat i de l'equilibri social. Defensem una alternativa seriosa: el creixement orgànic del poble, més pausat, assumible i pensat per a la seva gent. Cal treballar canvis de densitat als nostres nuclis, impulsar eines com els Plans de Millora Urbana i les Unitats d'Actuació i adaptar el parc residencial a les necessitats reals del veïnat.

Toca ser ambiciosos, sí, però en la bona direcció: protegint l'arrelament, evitant l'especulació i garantint un futur habitable per a Alella.